Aquí us deixo el mapa conceptual realitzat en la PAC 2 per tal de valorar si s'ha produït un canvi conceptual respecte el primer mapa i l'avaluació inicial.
En comparar els dos
mapes conceptuals, en un primer cop d’ull ja es pot apreciar que he experimentat un gran canvi conceptual
entre el començament de l’assignatura i a hores d’ara, ja que el primer
esquema es veu molt més simple que el segon, amb una amplia xarxa de conceptes,
proposicions i relacions.
El gran canvi
conceptual sens dubte ha estat passar
d’una concepció més aviat unidireccional o lineal a una concepció
interaccionista pel que fa a la relació entre ciència, tecnologia i societat. Així
doncs, en el primer esquema, tot i tenir en compte que entre ciència i
tecnologia hi havia feedback i bidireccionailitat, pensava que aquests dos
conceptes exercien la seva influència sobre la societat, oblidant la influència
que pot arribar a exercir la societat sobre la ciència i la tecnologia. En
canvi, en el segon esquema, la relació entre aquests tres conceptes
la veiem en forma de triangle interactiu, que com afirma la perspectiva del
“teixit sense costures” i he posat a l’esquema: “els tres conceptes formen un
tot que s'interrelaciona, no els podem entendre per separat”. És a dir, hi ha
interacció entre els tres, es nodreixen i s’influencien mútuament dins d’un
context determinat.
El concepte de “context” també s’inclou dins del canvi
conceptual que he tingut. En el primer esquema, no el
vaig tenir en compte; i ara he comprès que engloba tot el procés i el
condiciona. Així, les relacions entre ciència, tecnologia i societat seran
diferents segons el context en què es troben inserides (polític, demogràfic,
social...) veient com el desenvolupament d’aquestes tres disciplines pren
formes diferents entre països i comunitats.
Però el canvi més significatiu s’ha donat en
relació a la quantitat i qualitat dels coneixements. En avançar en el
transcurs de l’assignatura, el nombre de coneixements que tenia sobre el
tema (que eren més aviat pocs), ha augmentat de forma exponencial a mesura que
aprofundia en la lectura i el treball del mòdul 1, l’article i el debat. En el
mapa es pot percebre com realment s’han ampliat aquests coneixements i també
són més rics i amb més relacions significatives entre ells.
Es pot dir que he realitzat un aprenentatge significatiu,
ja que com diu la teoria, he relacionat els nous coneixements amb els
previs, fent-los així més extensos i interrelacionats, amb més sentit i
funcionalitat.
Si analitzem el
mapa conceptual en qüestió seguint alguns dels criteris que s’exposen en el cas de la classe de literatura britànica
del material web de l’assignatura, veiem que:
ü El nombre de nodes que apareixen considero que és adequat tenint en
compte la informació requerida (i que jo posseïa i volia reflectir) i l’espai
del que disposava. L’hagués pogut fer més extens, però
penso que hagués sigut més feixuc per al lector, tant a nivell visual com de
contingut.
ü El nombre de proposicions coexisteix també amb algunes enumeracions i
exemples (embeddendneess).
ü He intentat centrar l’atenció (posant-ho en el centre) en el que
considero que són els conceptes més importants: la tecnologia educativa i la
seva contribució a promoure l’aprenentatge significatiu. Però també són igual d’importants els conceptes de ciència,
tecnologia i societat i els he hagut de desplaçar un poc per causa del
disseny que volia seguir i cenyint-me a l’espai del què disposava. Tot i així
ho he posat a dalt a l’esquerra, que és per on normalment es comença a llegir,
per guiar el lector des d’aquests tres conceptes cap al de tecnologia educativa
i cap a la resta.
ü La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions descriptives.
ü Els nodes centrals, podríem dir que són: tecnologia i tecnologia
educativa, ja que són els que tenen més conceptes enllaçats.
ü He intentat economitzar el nombre d’enllaços reduint-los al
mínim possible.
ü Els nodes sense sortida es troben sobretot als límits del mapa, ja que
es un mapa conceptual que s’expandeix de forma centrífuga (de dins cap a fora).
Els nodes que es troben en el centre, sí que estan més relacionats entre
ells.
ü Pel que fa a la informació inclosa en el mapa, he intentat posar
tots els coneixements que tinc (tenint en compte el que es demanava) i
connectar-los entre ells de forma que es vegi les relacions i influències que
s’exerceixen entre els conceptes més importants de l’assignatura, els
apartats més importants de la teoria, aplicacions pràctiques en educació, idees
que van sorgir en el debat... de forma sintètica i visualment harmònica.
En relació al
qüestionari d’avaluació inicial que vam realitzar al principi de l’assignatura,
he de dir que el major canvi que he
trobat és que he passat d’uns coneixements implícits (populars, mites...) a uns
coneixements més científics (més
precisos, més d’expert).
Pel que fa a la
introducció de les TIC a l’aula, tot i que no havia valorat els molts avantatges
que comporta per a l’alumne, sí que nombrava que havia d’haver un canvi en les formes d’ensenyar, actituds i
recursos. En aquest punt també es pot afirmar que ha hagut canvi conceptual perquè he conegut molts beneficis i
millores que comporta al dia a dia a l’aula.
He de reconèixer
també que abans de començar el treball de l’assignatura estava un poc confosa
en quant a continguts que treballaríem. No obstant, em vaig aproximar en
definir, en l’avaluació inicial, la
tecnologia educativa com quelcom que buscava promoure l’aprenentatge
significatiu entre els alumnes.
Per últim, pel que
fa al grau de compromís metacognitiu
que vaig prometre en l’avaluació inicial he de dir que considero estar-lo complint. Vaig reconèixer la meva falta de
coneixements teoricopràctics sobre les diferents disciplines que estudiem i
analitzem i a hores d’ara, més o menys a meitat camí, ja he ampliat els meus
coneixements en gran mesura. Estic satisfeta amb l’aprenentatge que he
realitzat i amb les relacions significatives que he anat construint entre els
meus coneixements previs i els actuals. De fet, penso que el paper dels compromisos conceptual i cognitiu ha estat
imprescindible en aquest procés de canvi conceptual, ja que ha servit per fer-nos
conscients d’on partíem, on volíem arribar i què havíem de fer per
aconseguir-ho, guiant així (i construint) el nostre propi aprenentatge.
