Canvi conceptual

Aquí us deixo el mapa conceptual realitzat en la PAC 2 per tal de valorar si s'ha produït un canvi conceptual respecte el primer mapa i l'avaluació inicial.

En comparar els dos mapes conceptuals, en un primer cop d’ull ja es pot apreciar que he experimentat un gran canvi conceptual entre el començament de l’assignatura i a hores d’ara, ja que el primer esquema es veu molt més simple que el segon, amb una amplia xarxa de conceptes, proposicions i relacions.

El gran canvi conceptual sens dubte ha estat passar d’una concepció més aviat unidireccional o lineal a una concepció interaccionista pel que fa a la relació entre ciència, tecnologia i societat. Així doncs, en el primer esquema, tot i tenir en compte que entre ciència i tecnologia hi havia feedback i bidireccionailitat, pensava que aquests dos conceptes exercien la seva influència sobre la societat, oblidant la influència que pot arribar a exercir la societat sobre la ciència i la tecnologia. En canvi, en el segon esquema, la relació entre aquests tres conceptes la veiem en forma de triangle interactiu, que com afirma la perspectiva del “teixit sense costures” i he posat a l’esquema: “els tres conceptes formen un tot que s'interrelaciona, no els podem entendre per separat”. És a dir, hi ha interacció entre els tres, es nodreixen i s’influencien mútuament dins d’un context determinat.

El concepte de “context” també s’inclou dins del canvi conceptual que he tingut. En el primer esquema, no el vaig tenir en compte; i ara he comprès que engloba tot el procés i el condiciona. Així, les relacions entre ciència, tecnologia i societat seran diferents segons el context en què es troben inserides (polític, demogràfic, social...) veient com el desenvolupament d’aquestes tres disciplines pren formes diferents entre països i comunitats.

Però el canvi més significatiu s’ha donat en relació a la quantitat i qualitat dels coneixements. En avançar en el transcurs de l’assignatura, el nombre de coneixements que tenia sobre el tema (que eren més aviat pocs), ha augmentat de forma exponencial a mesura que aprofundia en la lectura i el treball del mòdul 1, l’article i el debat. En el mapa es pot percebre com realment s’han ampliat aquests coneixements i també són més rics i amb més relacions significatives entre ells.

Es pot dir que he realitzat un aprenentatge significatiu, ja que com diu la teoria, he relacionat els nous coneixements amb els previs, fent-los així més extensos i interrelacionats, amb més sentit i funcionalitat.

Si analitzem el mapa conceptual en qüestió seguint alguns dels criteris que s’exposen en el cas de la classe de literatura britànica del material web de l’assignatura, veiem que:

ü  El nombre de nodes que apareixen considero que és adequat tenint en compte la informació requerida (i que jo posseïa i volia reflectir) i l’espai del que disposava. L’hagués pogut fer més extens, però penso que hagués sigut més feixuc per al lector, tant a nivell visual com de contingut.

ü  El nombre de proposicions coexisteix també amb algunes enumeracions i exemples (embeddendneess).

ü  He intentat centrar l’atenció (posant-ho en el centre) en el que considero que són els conceptes més importants: la tecnologia educativa i la seva contribució a promoure l’aprenentatge significatiu. Però també són igual d’importants els conceptes de ciència, tecnologia i societat i els he hagut de desplaçar un poc per causa del disseny que volia seguir i cenyint-me a l’espai del què disposava. Tot i així ho he posat a dalt a l’esquerra, que és per on normalment es comença a llegir, per guiar el lector des d’aquests tres conceptes cap al de tecnologia educativa i cap a la resta.

ü  La relació d'enllaç entre els nodes de cada proposició resulta vàlida (Novak i Gowin, 1984). És clara i descriptiva.

ü  La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions descriptives.

ü  Els nodes centrals, podríem dir que són: tecnologia i tecnologia educativa, ja que són els que tenen més conceptes enllaçats.

ü  He intentat economitzar el nombre d’enllaços reduint-los al mínim possible.

ü  Els nodes sense sortida es troben sobretot als límits del mapa, ja que es un mapa conceptual que s’expandeix de forma centrífuga (de dins cap a fora). Els nodes que es troben en el centre, sí que estan més relacionats entre ells.

ü  Pel que fa a la informació inclosa en el mapa, he intentat posar tots els coneixements que tinc (tenint en compte el que es demanava) i connectar-los entre ells de forma que es vegi les relacions i influències que s’exerceixen entre els conceptes més importants de l’assignatura, els apartats més importants de la teoria, aplicacions pràctiques en educació, idees que van sorgir en el debat... de forma sintètica i visualment harmònica.

En relació al qüestionari d’avaluació inicial que vam realitzar al principi de l’assignatura, he de dir que el major canvi que he trobat és que he passat d’uns coneixements implícits (populars, mites...) a uns coneixements més científics (més  precisos, més d’expert).

Pel que fa a la introducció de les TIC a l’aula, tot i que no havia valorat els molts avantatges que comporta per a l’alumne, sí que nombrava que havia d’haver un canvi en les formes d’ensenyar, actituds i recursos. En aquest punt també es pot afirmar que ha hagut canvi conceptual perquè he conegut molts beneficis i millores que comporta al dia a dia a l’aula.

He de reconèixer també que abans de començar el treball de l’assignatura estava un poc confosa en quant a continguts que treballaríem. No obstant, em vaig aproximar en definir, en l’avaluació inicial, la tecnologia educativa com quelcom que buscava promoure l’aprenentatge significatiu entre els alumnes.

Per últim, pel que fa al grau de compromís metacognitiu que vaig prometre en l’avaluació inicial he de dir que considero estar-lo complint. Vaig reconèixer la meva falta de coneixements teoricopràctics sobre les diferents disciplines que estudiem i analitzem i a hores d’ara, més o menys a meitat camí, ja he ampliat els meus coneixements en gran mesura. Estic satisfeta amb l’aprenentatge que he realitzat i amb les relacions significatives que he anat construint entre els meus coneixements previs i els actuals. De fet, penso que el paper dels compromisos conceptual i cognitiu ha estat imprescindible en aquest procés de canvi conceptual, ja que ha servit per fer-nos conscients d’on partíem, on volíem arribar i què havíem de fer per aconseguir-ho, guiant així (i construint) el nostre propi aprenentatge.