Últimes reflexions...

Reflexionant sobre el decurs de l’assignatura, he de dir que ha complert amb les meves expectatives. Al principi, jo pensava que el que faríem seria conèixer recursos tecnològics per aplicar a l’educació. Llavors, quan en l’avaluació inicial vaig començar a veure què parlava de la societat, la ciència i la tecnologia hem va semblar un poc abstracte i no vaig entendre molt bé quina importància tenir en relació a l’assignatura i la meva formació.

Però a mesura que vam anar debatent la relació entre aquests tres conceptes i la influència que generaven, vaig entendre la importància per contextualitzar i entendre que l’educació, no es podia quedar al marge dels avenços que aquest el corrent CTS promou.

Representar tots els conceptes apresos gràficament em va ajudar a situar la TE en relació a aquest context i el paper de l’aprenentatge significatiu. A més, a l’haver de reflexionar sobre el canvi conceptual que havia experimentat, em vaig adonar realment del progrés d’aprenentatge que havia fet en relació al principi de l’assignatura, i com s’havien reestructurat les meves idees per anar prenent formes cada vegades més elaborades i precises.

En aquesta última PAC, he pogut recopilar tots els coneixements i conceptes treballats durant el semestre per aplicar-los realment en la pràctica a una aula. D’aquesta manera, he pogut beneficiar-me de l’ús de les TAC en el disseny del projecte i de la motivació que suposa per als alumnes partir d’un problema seu, motivació que ajuda a promoure un aprenentatge significatiu. També he pogut aprendre a planificar una programació a partir dels interessos de l’alumnat, respectant els principis de la concepció constructivista d’ensenyament- aprenentatge, buscant activitats en què siguin els alumnes qui actuïn en la construcció del seu propi aprenentatge, preveient diferents formes d’organització, diversificant els nivells i dificultat per atendre la diversitat... També m’ha permès autoavaluar la meva pròpia pràctica com a docent, per ser més crítica en la meva actuació tot buscant els punts forts i els aspectes a millorar, per tal de reflexionar i canviar el que no funciona.

Així doncs, fent aquesta PAC, he aprofundit més en el sí de la Tecnologia Educativa, que vetlla perquè els mestres siguem capaços de dissenyar activitats i buscar els recursos més adequats, analitzar les actuacions docents, aplicar projectes i avaluar-los per tal de mediar l’aprenentatge dels alumnes i fer-lo el més significatiu possible.

Pel que fa al mapa conceptual, he de confirmar que és una magnífica eina per clarificar les idees, ja que el fet d’haver d’escollir els conceptes més importants, buscar relacions per connectar-los i veure-ho tot junt en un cop d’ull, t’ajuda a reestructurar millor aquests conceptes i a organitzar-los en la ment d’una forma més senzilla i entenedora per després poder-los recuperar de la memòria i aplicar. Amb els meus alumnes no he pogut construir un mapa conceptual, perquè potser encara és massa abstracte per a ells entendre aquests tipus de vincles i també perquè les característiques del projecte no el feien massa susceptible a representar gràficament (ja que no era un procés lineal que anés d’un problema a una solució, sinó que eren activitats variades sota la mateixa temàtica).

Veure els mapes dels companys, tant de la PAC2 com de la 3, em va ajudar molt a millorar l’elaboració que jo en faig, ja que el mapa de la segona activitat està massa ple de lletra, hi ha massa conceptes dins de cada categoria, la qual cosa el converteix en un híbrid entre mapa i esquema que no afavoreix tant la visualització de relacions significatives entre conceptes. En canvi, en el mapa que ara he construït, hi ha menys conceptes i més relacionats, i tampoc he volgut incloure tanta teoria ni explicacions. Per tant puc dir que he après dels companys i he millorat amb aquest aspecte gràcies a ells.

També ha estat molt interessant poder veure fotografies dels projectes que han dut a la pràctica. M’ha donat moltes idees sobre coses què puc fer a l’aula i he vist que en general, tothom s’ha esforçat de valent per treure endavant idees originals i productives.

En definitiva, dir que valoro molt positivament el progrés que he fet en el meu propi aprenentatge i puc afirmar que he experimentat realment un canvi conceptual significatiu. Si miro l’activitat d’avaluació inicial, em fa gràcia veure quines idees implícites tenia i com han canviat en qualitat i quantitat per fer-se més científiques. Ara per fi puc dir que disposo de teories i bases per argumentar les decisions que prenc en relació al disseny de projectes significatius per als alumnes. Sé quin és l’objectiu a aconseguir (promoure l’aprenentatge significatiu) i de quines formes s’hi pot intentar arribar.

Presentació de Casos

Projecte

Canvis i transformacions

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els alumnes de primer cicle d’educació infantil d’una petita llar d’infants duen a terme un seguit d’activitats des de diferents disciplines per tal de desenvolupar les capacitats de predicció, comprovació i atenció entre d’altres. Es reforçaran els coneixements dels conceptes igual/ diferent i afegir/ treure mitjançant una petita Pissarra Digital Interactiva portàtil per tal d’oferir experiències als infants per ajudar-los a adonar-se dels canvis de tot el que ens envolta per entendre un poc més l’entorn, preveure que passarà i actuar-hi de forma eficaç per resoldre problemes de la vida quotidiana (comprendre el món per transformar-lo).
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	2 anys	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Domini de les TIC però manca total d’equipament al centre.	---
Tipus d’escola	Bressol
Localització del centre	Baix Ebre	---
Connexió	No Internet	---
Localització dels recursos tecnològics	Portats expressament per a dur a terme el projecte (demanats en préstec)	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Mitjà	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	1r cicle d’educació infantil	---
Àrea / unitat	Interdisciplinari	Principalment lògico- matemàtic. També: ciències naturals, psicomotricitat, música, art...
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Activitats dissenyades amb el notebook per treballar els conceptes igual/ diferent i afegir/ treure amb una PDI portàtil (tàctil)	---
Nivell d’aprenentatge esperat	Arrastrar i encerclar els objectes que es demanen. Mostrar iniciativa per interactuar amb la PDI intuïtivament	---
Tipus d’activitat	Aplicació de les TIC	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Notebook de la Pissarra Digital Interactiva
Raó per la qual la fa servir	Reforçar l’aprenentatge dels conceptes de forma nova i motivadora. Fer l’aprenentatge més significatiu	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Cercar les similituds i diferències entre imatges, percebre les transformacions que sofreix un objecte en afegir un element
Dificultats trobades	Mida PDI (massa petita) dificulta una bona visió de la pantalla per part de tots els alumnes	---
Ajuda / col·laboració emprada	La URV em va prestar la PDI portàtil	---
Rol del professor	Director, proporcionar activitats estructurades, orientacions explícites i distribuir torns per fer l’activitat a la PDI d’un en un	---
Rol de l’estudiant	Explorador, descobrir conceptes i relacions, construir el seu propi aprenentatge	---
Resultats
Observacions	Els alumnes realitzen l’activitat requerida amb molta il·lusió
Avaluació de l’aprenentatge	Guardar el notebook fet, anotant qui ha fet cada activitat i si ha dubtat o tenia els conceptes clars	---
Lliçó apresa pel professor	Introduir treball amb TIC més sovint a l’aula pel motivador que és per a ells. Sorprenent destresa dels alumne en interactuar amb aquestes eines.

Història complerta

Entrevistador/a: Bon dia. M’agradaria que m’expliqués una experiència que hagi portat a terme amb els alumnes amb l’aplicació de noves tecnologies. Mestra: Doncs bé, justament ara fa poques setmanes vaig dur a terme un projecte de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació, de la llicenciatura de Psicopedagogia, que consistia en, a partir d’una problemàtica proposada pels alumnes, dissenyar un pla que, mediat per les TIC, ajudés els alumnes a prendre significativament sobre un tema. Els alumnes amb els que vaig realitzar aquesta pràctica van ser els de la llar d’infants on treballo. Entrevistador/a: I aquest tema que vareu treballar, com va sorgir? D’una problemàtica seva? Mestra: No exactament. La idea del projecte sí que sorgir arran d’una problemàtica a classe, però el tema a treballar, va ser un poc induït. M’explico: un dia que em vaig fer una cua al cabell, una nena em va preguntar si me l’havia tallat o què m’havia fet que em veia diferent. Llavors, em va venir al cap que de vegades, als nens petits els costa un poc percebre els canvis i transformacions en els objectes, i que potser seria bona idea treballar aquest tema per reforçar l’atenció focalitzada, la capacitat de predicció, d’observar amb intencionalitat, els conceptes d’igual i diferent, i fins i tot conceptes matemàtics com afegir i treure. I la presentació del tema a treballar als alumnes, es va fer a partir d’un experiment en què es mesclaven líquids (oli, suc, vinagre...) amb aigua i es preguntava als nens què passaria i què canviaria en afegir aquestes substancies a l’aigua (si l’aigua canviaria de color, etc.). Va interessar molt a tots els alumnes de seguida, i es van mostrar molt participatius alhora de fer la seva predicció. Entrevistador/a: Diu que el projecte havia d’estar mediat per les TIC... Quina tecnologia vareu fer servir? Mestra: A banda de CDs, reproductor de música, càmera, etc. El que destacaria més va ser la utilització d’una Pissarra Digital Interactiva portàtil. Entrevistador/a: Portàtil? Mestra: Sí, la vaig haver de demanar i portar perquè a la llar d’infants no disposem de cap tipus d’equipament tecnològic. No tenim ni ordinador, ni Internet, ni projectors... ni res! Entrevistador: Ni Internet? Mestra: Bé, de vegades, si ho necessitem per alguna cosa, podem demanar un USB a l’ajuntament per connectar-nos a la xarxa. Però he de portar jo el meu ordinador portàtil. Entrevistador/a: I ara que anomena l’ordinador, per què no en va fer servir un en comptes de la PDI? Mestra: primer perquè és més difícil per als nens fer servir un ratolí que no pas interactuar amb una pantalla tàctil. I segon perquè el programa notebook que incorporen les PDIs d’algunes marques et permet dissenyar fàcilment activitats segons els teus objectius i adaptar-te als diferents ritmes i capacitats dels alumnes, individualitzant l’ensenyament al màxim. Entrevistador/a: Notebook? Expliqui un poc més el funcionament d’aquest programa.. Mestra: És una pantalla en blanc, com al paint, en què pots posar imatges (de la plantilla, d’Internet, fotografies...), text, vídeos, música... El que et permet fer de més és, per exemple, blocar unes imatges o frases i deixar-ne altres que es moguin perquè els alumne les arrastrin allà on van, gravar música o veus que s’activen en tocar una imatge (per exemple, els sons dels animals, instruments, alguna mena de feedback...), escriure-hi al damunt com en una pissarra, guardar el notebook un cop ratllat i fet, fer tantes diapositives com vulguis,... i moltes coses més! Entrevistador/a: On va conèixer aquest programa? I la PDI? Mestra: Quan vaig estudiar la carrera de magisteri a la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa, teníem una PDI a l’aula que fèiem anar sovint i que també podíem fer servir si volíem en estones lliures. Ens van fer un curs per explicar-nos el seu funcionament i també el del Notebook, del que ens van deixar un CD per instal·lar-nos-el a l’ordinador i anar investigant lliurement les seves possibilitats. La veritat és que va ser molt enriquidor poder gaudir d’aquestes Noves Tecnologies. De fet, eren tan noves que a les escoles on vaig anar a fer les pràctiques els acabaven d’arribar i encara no sabien com anava. Va ser una bona oportunitat per explicar-los-hi i aprendre més. Entrevistador/a: Quina va ser la reacció dels alumnes en veure-la? Mestra: Es van emocionar moltíssim. Aquests aparells els interessen moltíssim (fent joc simbòlic sovint utilitzen telèfons mòbils de joguina) i com a classe no en tenim, el dia que ho vaig portar va ser una festa. Entrevistador/a: Els va costar fer servir la PDI? Mestra: En absolut, al contrari, per sorpresa meva és van mostrar molt habilidosos i còmodes en l’ús de la PDI. No els hi vaig haver d’explicar ni mostrar molt com anava, perquè van ser molt intuïtius i ho van anar descobrint ells mateixos. Entrevistador/a: Com valoraria l’activitat? Mestra: Crec que va anar molt bé. Els alumnes van gaudir molt fent-la i va ser adequada al seu nivell. L’única pega que trobo és la mida de la PDI portàtil, que era bastant petita (més o menys com la d’un ordinador), la qual cosa dificultava la bona visibilitat de l’activitat què fèiem per part de tots, ja que quan un alumne ho estava fent, es posava davant per veure-ho bé però tapava els demés. A veure si algun dia podem comptar amb una PDI més gran, adaptada però a la seva estatura. Entrevistador/a: Quants nens tenia a classe? Mestra: En total en som 15, però sense comptar amb els alumnes de P0 i els que faltaven aquell dia, potser n’érem uns 10. Entrevistador/a: Quantes sessions va fer amb la PDI i quan va durar el projecte en total? Mestra: Amb la PDI vaig fer 3 sessions, i el projecte contava de 10 sessions (2 setmanes). Entrevistador/a: Va rebre ajut d’altres persones per dur a terme la sessió? Mestra: No, perquè la meva companya s’encarregava dels nadons. M’hagués agradat poder comptar amb ella perquè fes algunes fotos i vídeos, però no va poder ser. Entrevistador/a: Quants anys d’experiència tenia abans d’ensenyar això? Mestra: Fa un any i pocs mesos que treballo a la llar d’infants, però contant el temps de les pràctiques i de monitoratge, sumaria uns dos any o així. Entrevistador/a: I quina experiència té amb les tecnologies? Mestra: A banda del que t’he contat de la PDI i el notebook, a la carrera també vam fer una assignatura de noves tecnologies en què vam practicar amb el blogger, aplicacions de google (qüestionaris, documents, etc.), programes per fer presentacions, webquest, dissenyar activitats... A més, a nivell d’usuari, entro diàriament a Internet per estar connectada a les xarxes socials, porto el bloc de la llar i tinc bons coneixements respecte els processadors de textos. Entrevistador/a: Té alguna cosa que vulgui dir als altres professors? Mestra: Els animaria a dur a terme projectes d’aquests tipus, que partissin de problemàtiques significatives per als alumnes, que es treballés amb TIC i que es fes una avaluació del procés per reflexionar sobre la pròpia pràctica i millorar els punts febles. Propi Aprenentatge Canvi conceptual Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén L’objectiu era que els alumnes de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació, de la llicenciatura de Psicopedagogia, experimentéssim un canvi conceptual en relació als coneixements sobre conceptes com ciència, tecnologia, societat, tecnologia educativa, aprenentatge significatiu, etc. entre el començament del semestre i el final. Índex Contingut Observacions Context General Experiència en ensenyament --- Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC Nivell de domini alt --- Tipus d’escola Universitat Oberta de Catalunya Localització del centre Seu a Barcelona, però aprenentatge individual cada alumne en el lloc que estigui --- Connexió  Internet necessària --- Localització dels recursos tecnològics S’ha de disposar d’un ordinador i connexió a Internet per seguir l’assignatura --- Situació sòcio - econòmica dels alumnes ---- --- Context de la història o cas Nivell dels alumnes 2n cicle d’estudis superiors --- Àrea / unitat Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació  --- Fites en la història Activitats planificades a la sessió o unitat Debatre la relació entre ciència, tecnologia i societat (i com afecta a l’educació), construir un mapa conceptual per analitzar el propi aprenentatge i dur a terme un projecte amb les TIC     --- Nivell d’aprenentatge esperat Adquirir les competències que s’especifiquen en el pla docent de l’assignatura --- Tipus d’activitat Aplicació de les TIC per aprendre significativament --- Activitats de la història o cas Tecnologies utilitzades Fòrum de l’assignatura, Cmap Tool, Bloc, Picasa...   Raó per la qual la fa servir Aprofundir en els conceptes de l’assignatura --- Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)  Canvi conceptual entre les idees implícites d’abans i les científiques d’ara. Aprenentatge significatiu Dificultats trobades  Les dificultats que han anat sorgint les hem anat resolent al fòrum conjuntament --- Ajuda / col·laboració emprada Del professor i companys/es per resoldre els dubtes --- Rol del professor Director, proporcionar activitats estructurades, orientacions explícites, facilitar el material per documentar-nos, organitzar el debat... --- Rol de l’estudiant Explorador, descobrir conceptes i relacions, construir el seu propi aprenentatge --- Resultats Observacions La majoria d’alumnes participen activament en les activitats, compartint les seves experiències amb els demés. Avaluació de l’aprenentatge Si ha hagut canvi conceptual --- Lliçó apresa pel professor --- Història complerta Entrevistador/a: Bon dia. M’agradaria que m’expliqués una experiència d’aprenentatge que hagi tingut com a alumna amb l’aplicació de les noves tecnologies. Alumna: En l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació, de la llicenciatura de Psicopedagogia, hem fet servir diverses eines i programes informàtics per aprendre els conceptes d’aquesta matèria. Entrevistador/a: Concretament, quins programes? Alumna: Bé en primer lloc, dir que el fòrum de l’assignatura (a la pàgina del campus de la UOC) ha estat l’eix central, ja que era allí on el professor ens plantejava les activitats i on els alumnes fèiem intercanvis per plantejar i resoldre dubtes, compartir les experiències i els treballs, fer un debat, etc. El bloc ha tingut un paper molt important en l’assignatura, ja que era on exposàvem els resultats dels aprenentatges realitzats, per compartir-ho amb els companys i aprendre dels demés. El programa Cmap Tools també ha estat essencial per tal d’anar organitzant els coneixements que anàvem adquirint en el transcurs de l’assignatura i analitzar el canvi conceptual que estàvem vivint. Els altres programes que hem utilitzat, han estat cercats i utilitzats per la necessitat de completar el treball que estàvem duent a terme. Per exemple, el Picasa per exposar les fotos dels projectes, el Fast Stone per fer captures de pantalla, el Wondershare per convertir vídeos... Entrevistador/a: Li van resultar fàcil d’utilitzar o va tenir problemes? Alumna: No em va costar gaire perquè, per sort, ja estava familiaritzada amb el funcionament de la majoria d’aquests programes i ja els feia servir sovint. L’únic que no coneixia va ser el Cmap Tools, però amb l’ajuda del tutorial i d’anar provant i investigant les possibilitats, vaig entendre de seguida el seu funcionament. La veritat és que és un programa molt pràctic per fer mapes conceptuals de forma ràpida i senzilla, sense necessitat d’invertit molt de temps en aprendre a fer-lo servir. Entrevistador/a: Llavors dedueixo que té un bon nivell de coneixements en l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)... Alumna: Bé, no em considero una experta però sí una enamorada (o, fins i tot, addicta), ja que estic tot el dia enganxada a Internet, ja sigui per estudiar aquí a la UOC, per treballa (amb el bloc de la llar d’infants o estic) o per evadir-me (xarxes socials). Porto uns quants anys fent servir els ordinadors per fer la feina i estudiar, així que domino prou bé també el tema de processadors de textos com word, power point, movie maker, excel... També faig servir el google docs per treballar amb companyes de la UOC en les PACs. En definitiva, la qüestió no és que tingui grans coneixements, sinó que m’agrada i hi dedico temps, i quan m’he d’enfrontar a un programa que no conec, m’espavilo sola per buscar tutorials, vídeos al youtube, respostes en fòrums, toco i investigo... per acabar esbrinant com funciona. El més important és tenir no tenir por i anar provant intuïtivament tot. Entrevistador/a: Doncs podem dir experiència i iniciativa, enlloc de coneixements... Es pot dir que ha après de forma autodidacta? Alumna: Bé, de fet, no del tot. He d’admetre que he rebut formació en aquest àmbit. Quan vaig fer la carrera de Mestra d’Educació Infantil també vam fer una assignatura de Noves Tecnologies, en què vam practicar amb el blogger, aplicacions de google (qüestionaris, documents, etc.), programes per fer presentacions, webquest, dissenyar activitats... Va ser solament un quadrimestre però vaig conèixer moltes coses interessants. També ens van fer un curset sobre la Pissarra Digital Interactiva que teníem a l’aula i les aplicacions del seu programa estrella: Notebook. Entrevistador/a: Així doncs, ja tenia una altra experiència anterior en aprendre amb la mediació de les TIC, no? Alumna: Sí, com he dit, en la carrera també hi havia una assignatura de Noves Tecnologies. Estudiar a través de les TIC és molt motivador i es du a terme un aprenentatge més pràctic i funcional, molt útil per adquirir les competències necessàries que la societat i el món laboral et requereix. Entrevistador/a: Per tant, recomanaria a altres professors promoure aquest tipus d’aprenentatge? Alumna: Per descomptat que sí. Si com a alumna puc dir que m’ha funcionat, llavors entenc que s’hagin d’incloure més sovint les TIC en el dia a dia a l’aula. I no com una assignatura específica, sinó en totes els disciplines com a mecanisme d’aprenentatge significatiu, ja que com he dit, té avantatges com motivar l’alumne, individualitzar l’ensenyament... i és un bon recurs on buscar informació i, fins i tot, també per estructurar-la! Entrevistador/a: Estructurar-la? Alumna: Com abans comentava, per exemple el programa Cmap Tools et permet fer mapes conceptuals que ajuden a organitzar els coneixements que adquireixes i establir relacions entre conceptes per estructurar millor la informació en la ment. De fet, podríem dir que ha estat la pedra angular de l’aprenentatge que he realitzat de l’assignatura, ja que és el que m’ha fet analitzar i adonar-me del gran canvi conceptual que he viscut, comparant els coneixements que tenia al inici, a meitat del semestre i al final. Entrevistador/a: Aquesta va ser l’activitat central de l’assignatura, o quines van ser? Alumna: Les activitats es van dividir en tres PACs. En la primera, vam fer un debat on vam haver de posicionar-nos en un bàndol determinista per argumentar la nostra postura en relació als conceptes de ciència, tecnologia, societat i educació, en els fils de conversa de diferents temes on nosaltres escollíem intervenir. En la segona PAC va ser on vam haver d’utilitzar el Cmap Tools per fer un mapa conceptuals amb els conceptes més importants del debat i dels materials de l’assignatura, per analitzar i reflexionar sobre el propi aprenentatge (comparant-ho amb les respostes a les preguntes de l’avaluació inicial que vam fer en començar l’assignatura). I en l’última, vam haver d’aplicar tots els coneixements aconseguits fins el moment per dissenyar un projecte que, mediat per les TIC, partís d’una problemàtica dels alumnes i tingués com a objectiu promoure l’aprenentatge significatiu entre aquests. Entrevistador/a: I com valoraria les activitats realitzades? Alumna: Valoro molt positivament totes les activitats, ja que totes han estat importants i significatives per al meu aprenentatge. He après moltes coses, tant a nivell de coneixements (canvi cognitiu dels conceptes estudiats i les seves relacions), com d’habilitats (fer servir programes nous, argumentar, fer mapes conceptuals...), com d’actituds (ajudar els companys, compartir...). Entrevistador/a: Va rebre ajut d’altres persones durant el transcurs de l’assignatura? Alumna: Sí, del professor i dels companys i companyes al fòrum de l’assignatura per resoldre els problemes que anaven sorgint. M’ha anat molt bé poder compartir els dubtes que tenia i rebre les orientacions dels demés. Entrevistador/a: Amb quina tecnologies compta a casa per estudiar a la UOC? Alumna: Amb el meu ordinador portàtil amb connexió a Internet. Tot i així de vegades també em connecto des del meu smartphone, a través de l’aplicació que hi ha de la UOC per a mòbils, o des de la tablet. Entrevistador/a: Quants anys d’experiència té com a estudiant? Alumna: Doncs bé, crec que des de que vaig començar a l’escola bressol que encara no he parat! Després del batxillerat, vaig fer la carrera i a continuació la llicenciatura d’ara. Així que compti vostè mateix... tota la vida! Entrevistador/a: Té alguna cosa que vulgui dir als altres professors? Alumna: Sí, com he dit abans, treballar utilitzant les TIC és, a banda de  motivador, molt significatiu ja que permet als alumnes dur a terme un aprenentatge autònom i actiu.

Avaluació del Projecte

Avaluació de l’aprenentatge

Aquest projecte, tot i que ha estat curt, ha sigut molt profitós i enriquidor, tant per a mi com a estudiant, mestra i futura psicopedagoga, com per als alumnes.

Pel que fa als alumnes, estic satisfeta d’afirmar que han acomplert amb els objectius del treball que, recordo, eren els següents:

• Observar atentament un objecte o fet.
• Predir els canvis que es produiran en un element.
• Elaborar hipòtesis i comprovar-les per assaig- error
• Sumar o afegir un element a un objecte.

Fins i tot diria que han assolit més aprenentatges dels que jo havia planificat, com per exemple, com he explicat en l’apartat anterior, han adquirit experiències diverses relacionades amb diferents materials i el seu comportament, i han passat d’unes idees més implícites a unes de científiques, relacionant els seus coneixements previs amb els nous i reestructurant els models mentals que s’havien format, per uns altres més ajustats a la realitat. Així doncs, podem dir que hem aconseguit un veritable canvi cognitiu en els alumnes i un aprenentatge significatiu, que era la gran fita del projecte.

Tot i que aquests eren els objectius principals, s’han treballat competències de les tres àrees del currículum d’educació infantil, i continguts dels tres tipus: conceptual, procedimental i actitudinal. Això també s’ha vist reflectit a l’avaluació, on s’han inclòs criteris referits a totes aquestes vessants.

De les activitats, encara que totes van ser molt motivadores, destacaria els experiments i les TAC (Tecnologia de l’Aprenentatge i el Coneixement) com les sessions en les que més van gaudir els alumnes, ja que també potser van ser les més espectaculars i les que se’n sortien més de la rutina.

Veure la PDI a l’aula va entusiasmar molt als nens. Tots ho volien mirar, tocar, jugar... Em va sorprendre la comoditat amb la que interactuaven els petits amb aquesta eina. No vaig haver d’explicar ni com funcionava, només vaig dir: “encercla el que consideres que és igual que el de dalt”, i màgia!, ho van fer bé a la primera. Suposo que molts, tot i el menuts que són, ja han tingut algun tipus d’experiència amb pantalles tàctils, sobretot de mòbils i tablets, i allò no els venia de nou. Sempre mostren molta curiositat per aquests aparells, ja que veuen l’interès que tenim els adults (i ells ho imiten tot) i també pel fàcil i intuïtiu que és de fer anar (prems i el vídeo es posa en marxa). A més, com he dit, a la llar d’infants no solem treballar amb NT, aquell dia va ser com una cosa insòlita digna de festejar.

En quant als experiments, els va encantar sobretot el de la coca-cola. La meva intenció en fer-los només era que s’iniciessin en el raonament i pensament científic a mode de hipòtesis- comprovació, però al moment de descriure el què va passar al paper, em vaig adonar de la gran quantitat de processos cognitius que hi havia al darrera d’aquests innocents experiments (conflicte cognitiu entre idees prèvies i noves, acoblaments, reestructuracions d’esquemes mentals...), com es destaca en l’article de Gopnik (2011). Vaig prendre consciència de la complexitat de dissenyar aquest tipus d’activitats per desenvolupar capacitats necessàries en els nens per a la vida, i la importància de fer-ho de manera intencionada i planificada, ja que els nens no aprenen només per entrar en contacte amb les coses i persones, sinó que és imprescindible, i més a aquestes edats en què encara tenen poca autonomia i experiències, la mediació d’una persona què sàpiga què se’n fa. Ho descric així per no dir la paraula “adult”, ja que pot ser un igual qui assumeixi aquest rol, ni dic la paraula “expert”, perquè de vegades, dos alumnes novells poden arribar a construir un aprenentatge sorprenentment ben estructurat. La missió d’aquesta persona que està mediant l’aprenentatge d’altres, ha de tenir un objectiu concret (què vol aconseguir?, on vol que l’altre arribi?), unes expectatives reals (què en puc esperar?, quines limitacions poden sorgir?), valorar si l’activitat, materials, etc. és adequada amb les finalitats, i oferir una ajuda ajustada en conseqüència, perquè l’aprenent pugui construir per ell sol un aprenentatge significatiu i executar la tasca amb certa autonomia.

Així doncs, el que vull dir és que considero essencial treballar des de la zona de desenvolupament proper, que postulava Vigotski, i que tantes vegades veiem en la teoria però per fi he pogut comprovar l’eficàcia a la pràctica. De fet, segurament treballem cada dia seguint aquesta concepció, però no te n’adones fins que reflexiones i analitzes la teva pròpia pràctica exprimint tot el suc que es pugui treure.

Però bé, així com moltes vegades estem fent les coses bé sense adonar-nos-en, també he de ser honrada i reconèixer que de vegades cometo l’error de caure en la tradicional mania d’explicar i que els alumnes escoltin i després facin individualment la feina. Ho faig poc perquè, per sort, treballo amb nens petits i les activitats sempre són molt manipulatives i mogudes, però no és fins que et pares a elaborar un projecte que respecti els principis de la concepció constructivista de l’ensenyament- aprenentatge que canvies realment el xip. Llavors t’esforces realment en buscar activitats que s’adiguin als objectius marcats i en què els alumnes tinguin més protagonisme, es tinguin en compte els seus interessos, siguin funcionals...

Per això valoro molt positivament la realització d’aquest projecte, perquè m’ha ajudat a aprendre molt com a mestra pel sentit de què he hagut d’avaluar-me: les sessions que he fet i crítiques per millorar, la manera que enfoco el treball a l’aula... i això m’ha servit per millorar les classes i per animar-me a dissenyar projectes com aquests el curs vinent. No sé si podré aconseguir treure l’editorial a l’escola bressol, però si més no, treballaré per projectes que parteixen de problemàtiques en paral·lel. La qüestió és que estic motivada a treballar temes que sorgeixin de problemàtiques diàries dels infants i vegi que poden ser de gran utilitat per treballar coses importants per a ells. Això em serveix també com a futura psicopedagoga, per saber avaluar les programacions, les actuacions dels professors, saber quins aspectes s’han de promoure i quins no funcionen, animar els docents a utilitzar aquesta metodologia de treball, ajudar-los a dissenyar-la des de la meva pròpia experiència, ... i moltes altres coses que encara em falten per aprendre.

Avaluació tecnològica

Com he dit en la descripció de la posada en marxa del procés, valoro molt positivament la mediació de les TIC en el projecte que he realitzat, ja que m’ha facilitat diversificar les activitats per nivells i dificultats per ajustar-me a les capacitats i ritmes de cada alumne. Aquesta individualització de l’ensenyament a la mida de cada alumne, ens ajuda a treballar dins de la zona de desenvolupament proper que explicàvem abans, en què avalues el nivell real (què pot fer sol) i potencial (què pot fer amb ajuda) de l’alumne per ajustar les activitats de manera en què pugui treballar autònomament i vagi progressant en el domini de noves destreses i en l’adquisició de nous coneixements i valors amb el suport que necessiti.

Altres de les avantatges que ofereixen les Noves Tecnologies (NT) és que són molt motivadores per l’alumnat. En el meu cas, he de dir que amb els alumnes d’edats primerenques no hi ha massa problema amb aquest aspecte, perquè els nens són molt entusiastes en general i mostren bona predisposició per a treballar, i més amb NT perquè les veuen contínuament utilitzar pels adults, els atrauen però no les poden fer servir, tot i que els interessa molt i són mol hàbils usant-ho (el mòbil el saben desbloquejar, passar fotos...). Però en alumnes, per exemple adolescents (on hi ha índexs més alts de desmotivació i abandó) les NT poden ser una bona forma d’atraure el seu interès i apropar-se a ells.

De fet, partir dels interessos i coneixements de l’alumne, ajustar l’aprenentatge al seu ritme i capacitat i motivar-lo perquè tingui predisposició a aprendre són algunes de les condicions per a que es dugui a terme un aprenentatge significatiu. Un altra condició, segons Ausubel, és que el material que es treballa sigui potencialment significatiu. En el nostre cas, es parteix d’una problemàtica sorgida per l’alumnat, així que també ens assegurem que és significativa per a ells. Altres aspectes necessaris a considerar des de la perspectiva constructivista és que l’alumne tingui un paper actiu en la construcció del seu propi aprenentatge i que el professor faci de suport i bastida acompanyant-lo en aquest camí.

No obstant, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també té les seves limitacions. Com hem vist en l’apartat on s’avaluen les activitats realitzades, precisament els aparells que jo vaig fer servir em van donar certs problemes: la PDI portàtil tenia una pantalla massa petita perquè tots els alumnes ho poguessin veure i costava arrastrar els objectes, i l’ordinador portàtil tenia poc volum per escoltar l’audició de la sessió de música. Això sense comptar, per suposat que sempre s’han de preveure alternatives per al cas que ens quedem sense llum o tinguem algun problema tecnològic que ens impedeixi operar amb els aparells.

De totes maneres aquestes petites dificultats t’ajuden a millorar i a preveure modificacions en futures activitats. De la meva experiència, n’obtinc una bona valoració. M’agrada treballar amb el programa notebook perquè et permet fer les activitats com vols, a la mesura dels alumnes, segons els objectius que t’hagis proposat aconseguir. Hagués estat millor poder comptar amb una PDI amb una mida major i amb Internet, per poder veure vídeos, jocs, etc., encara que de moment no crec que sigui possible per falta de pressupost.

Pel que fa al disseny del projecte, he de dir que triar el tema em va costar, ja que de les mil i una preguntes que fan diàriament els nens petits, que tot els encurioseix i desconeixen, vaig haver d’analitzar quina podria ser-los-hi útil per treballar-la més àmpliament. Sabia que no podia fer res massa conceptual en la línia d’investigar i cercar informació sobre alguna cosa (p.e. com viuen les abelles?). Mirava la tipologia de problemes exposada en el material de l’assignatura i ho veia tot molt complex. El problema que escollís, havia de ser pràctic i funcional.

Sempre he pensat que a aquestes edats, és molt interessant, enlloc de fer treball sobre paper (editorials i fitxes), viure experiències que els serveixin de base per a futurs aprenentatges, com l’orientació espaial, el ritme, conceptes bàsics, manipulació de diferents materials, joc lliure, expressió amb diversos llenguatges, etc. I quan va sorgir l’anècdota del meu canvi de look, vaig recordar la dificultat que tenen alguns nens per percebre, quan fem fitxes, l’element que canvia d’un grup, els dibuixos que són iguals o diferents... I se’m va ocórrer lligar el tema dels canvis amb el dels conceptes igual i diferent i afegir i treure.

Llavors les idees ja van anar brotant soles. Em van començar a venir al cap activitats motivadores per treballar aquests conceptes. Em va costar un poc traslladar aquestes al paper. Sabia el que volia treballar però no sabia molt bé com enfocar-ho. I pensant amb una forma motivadora d’introduir el tema, em va venir al cap fer un experiment i llavors també vaig adonar-me de l’interessant que seria introduir-nos en el mètode científic per desenvolupar el raonament i la capacitat de predicció i comprovació d’hipòtesis. Un poti-poti d’idees que poc a poc, a mesura que anava redactant la fitxa tècnica, va anar agafant forma i fent-se més clar.

El procés de posada en pràctica del projecte ja l’he explicat en un apartat anterior. De les activitats que vaig realitzar, no en trauria cap. Com he explicat, modificaria aspectes que es podrien millorar, però totes van ser interessants i significatives dins del marc en què ens movíem. De fet, m’hagués agradat poder ampliar un poc més el projecte, buscar més experiments, jocs TIC, etc. però per raons de temps no ha pogut ser de moment. Però com per sort és el lloc on treballo, puc seguir aplicant les coses què he après ara que m’he adonat de la significativitat de fer aquest tipus d’activitats.

Puc dir, en definitiva, que estic molt satisfeta dels resultats obtinguts. De fet, quan estava redactant aquesta memòria m’he adonat de què hem fet més i tot del que realment m’esperava. És a dir, el fet d’haver de reflexionar sobre el procés d’aprenentatge que han dut a terme els alumnes (per exemple quan explicava el que passava en la ment dels nens en l’experiment 1 a l’apartat de posada en marxa) m’ha ajudat a prendre consciència dels assoliments realitzats i de la gran activitat cognitiva que suposa per a ells aquest treball. Ells han gaudit molt perquè hem fet coses totalment noves (experiments, PDI,...) i motivadores que se’n surten del treball habitual i que els han impactat força.

Així que recomanaria a altres llars d’infants que s’animessin a implementar les NT a les aules, que als nens els encanten i tenen un talent sorprenent per manipular-les, i experiments i jocs per desenvolupar el raonament, experiències i coneixements, actituds i valors de col·laboració. Hem de deixar de banda el material homogeneïtzador i apostar pel què els alumnes que tenim cada curs volen aprendre.