Avaluació del Projecte

Avaluació de l’aprenentatge

Aquest projecte, tot i que ha estat curt, ha sigut molt profitós i enriquidor, tant per a mi com a estudiant, mestra i futura psicopedagoga, com per als alumnes.

Pel que fa als alumnes, estic satisfeta d’afirmar que han acomplert amb els objectius del treball que, recordo, eren els següents:

• Observar atentament un objecte o fet.
• Predir els canvis que es produiran en un element.
• Elaborar hipòtesis i comprovar-les per assaig- error
• Sumar o afegir un element a un objecte.

Fins i tot diria que han assolit més aprenentatges dels que jo havia planificat, com per exemple, com he explicat en l’apartat anterior, han adquirit experiències diverses relacionades amb diferents materials i el seu comportament, i han passat d’unes idees més implícites a unes de científiques, relacionant els seus coneixements previs amb els nous i reestructurant els models mentals que s’havien format, per uns altres més ajustats a la realitat. Així doncs, podem dir que hem aconseguit un veritable canvi cognitiu en els alumnes i un aprenentatge significatiu, que era la gran fita del projecte.

Tot i que aquests eren els objectius principals, s’han treballat competències de les tres àrees del currículum d’educació infantil, i continguts dels tres tipus: conceptual, procedimental i actitudinal. Això també s’ha vist reflectit a l’avaluació, on s’han inclòs criteris referits a totes aquestes vessants.

De les activitats, encara que totes van ser molt motivadores, destacaria els experiments i les TAC (Tecnologia de l’Aprenentatge i el Coneixement) com les sessions en les que més van gaudir els alumnes, ja que també potser van ser les més espectaculars i les que se’n sortien més de la rutina.

Veure la PDI a l’aula va entusiasmar molt als nens. Tots ho volien mirar, tocar, jugar... Em va sorprendre la comoditat amb la que interactuaven els petits amb aquesta eina. No vaig haver d’explicar ni com funcionava, només vaig dir: “encercla el que consideres que és igual que el de dalt”, i màgia!, ho van fer bé a la primera. Suposo que molts, tot i el menuts que són, ja han tingut algun tipus d’experiència amb pantalles tàctils, sobretot de mòbils i tablets, i allò no els venia de nou. Sempre mostren molta curiositat per aquests aparells, ja que veuen l’interès que tenim els adults (i ells ho imiten tot) i també pel fàcil i intuïtiu que és de fer anar (prems i el vídeo es posa en marxa). A més, com he dit, a la llar d’infants no solem treballar amb NT, aquell dia va ser com una cosa insòlita digna de festejar.

En quant als experiments, els va encantar sobretot el de la coca-cola. La meva intenció en fer-los només era que s’iniciessin en el raonament i pensament científic a mode de hipòtesis- comprovació, però al moment de descriure el què va passar al paper, em vaig adonar de la gran quantitat de processos cognitius que hi havia al darrera d’aquests innocents experiments (conflicte cognitiu entre idees prèvies i noves, acoblaments, reestructuracions d’esquemes mentals...), com es destaca en l’article de Gopnik (2011). Vaig prendre consciència de la complexitat de dissenyar aquest tipus d’activitats per desenvolupar capacitats necessàries en els nens per a la vida, i la importància de fer-ho de manera intencionada i planificada, ja que els nens no aprenen només per entrar en contacte amb les coses i persones, sinó que és imprescindible, i més a aquestes edats en què encara tenen poca autonomia i experiències, la mediació d’una persona què sàpiga què se’n fa. Ho descric així per no dir la paraula “adult”, ja que pot ser un igual qui assumeixi aquest rol, ni dic la paraula “expert”, perquè de vegades, dos alumnes novells poden arribar a construir un aprenentatge sorprenentment ben estructurat. La missió d’aquesta persona que està mediant l’aprenentatge d’altres, ha de tenir un objectiu concret (què vol aconseguir?, on vol que l’altre arribi?), unes expectatives reals (què en puc esperar?, quines limitacions poden sorgir?), valorar si l’activitat, materials, etc. és adequada amb les finalitats, i oferir una ajuda ajustada en conseqüència, perquè l’aprenent pugui construir per ell sol un aprenentatge significatiu i executar la tasca amb certa autonomia.

Així doncs, el que vull dir és que considero essencial treballar des de la zona de desenvolupament proper, que postulava Vigotski, i que tantes vegades veiem en la teoria però per fi he pogut comprovar l’eficàcia a la pràctica. De fet, segurament treballem cada dia seguint aquesta concepció, però no te n’adones fins que reflexiones i analitzes la teva pròpia pràctica exprimint tot el suc que es pugui treure.

Però bé, així com moltes vegades estem fent les coses bé sense adonar-nos-en, també he de ser honrada i reconèixer que de vegades cometo l’error de caure en la tradicional mania d’explicar i que els alumnes escoltin i després facin individualment la feina. Ho faig poc perquè, per sort, treballo amb nens petits i les activitats sempre són molt manipulatives i mogudes, però no és fins que et pares a elaborar un projecte que respecti els principis de la concepció constructivista de l’ensenyament- aprenentatge que canvies realment el xip. Llavors t’esforces realment en buscar activitats que s’adiguin als objectius marcats i en què els alumnes tinguin més protagonisme, es tinguin en compte els seus interessos, siguin funcionals...

Per això valoro molt positivament la realització d’aquest projecte, perquè m’ha ajudat a aprendre molt com a mestra pel sentit de què he hagut d’avaluar-me: les sessions que he fet i crítiques per millorar, la manera que enfoco el treball a l’aula... i això m’ha servit per millorar les classes i per animar-me a dissenyar projectes com aquests el curs vinent. No sé si podré aconseguir treure l’editorial a l’escola bressol, però si més no, treballaré per projectes que parteixen de problemàtiques en paral·lel. La qüestió és que estic motivada a treballar temes que sorgeixin de problemàtiques diàries dels infants i vegi que poden ser de gran utilitat per treballar coses importants per a ells. Això em serveix també com a futura psicopedagoga, per saber avaluar les programacions, les actuacions dels professors, saber quins aspectes s’han de promoure i quins no funcionen, animar els docents a utilitzar aquesta metodologia de treball, ajudar-los a dissenyar-la des de la meva pròpia experiència, ... i moltes altres coses que encara em falten per aprendre.

Avaluació tecnològica

Com he dit en la descripció de la posada en marxa del procés, valoro molt positivament la mediació de les TIC en el projecte que he realitzat, ja que m’ha facilitat diversificar les activitats per nivells i dificultats per ajustar-me a les capacitats i ritmes de cada alumne. Aquesta individualització de l’ensenyament a la mida de cada alumne, ens ajuda a treballar dins de la zona de desenvolupament proper que explicàvem abans, en què avalues el nivell real (què pot fer sol) i potencial (què pot fer amb ajuda) de l’alumne per ajustar les activitats de manera en què pugui treballar autònomament i vagi progressant en el domini de noves destreses i en l’adquisició de nous coneixements i valors amb el suport que necessiti.

Altres de les avantatges que ofereixen les Noves Tecnologies (NT) és que són molt motivadores per l’alumnat. En el meu cas, he de dir que amb els alumnes d’edats primerenques no hi ha massa problema amb aquest aspecte, perquè els nens són molt entusiastes en general i mostren bona predisposició per a treballar, i més amb NT perquè les veuen contínuament utilitzar pels adults, els atrauen però no les poden fer servir, tot i que els interessa molt i són mol hàbils usant-ho (el mòbil el saben desbloquejar, passar fotos...). Però en alumnes, per exemple adolescents (on hi ha índexs més alts de desmotivació i abandó) les NT poden ser una bona forma d’atraure el seu interès i apropar-se a ells.

De fet, partir dels interessos i coneixements de l’alumne, ajustar l’aprenentatge al seu ritme i capacitat i motivar-lo perquè tingui predisposició a aprendre són algunes de les condicions per a que es dugui a terme un aprenentatge significatiu. Un altra condició, segons Ausubel, és que el material que es treballa sigui potencialment significatiu. En el nostre cas, es parteix d’una problemàtica sorgida per l’alumnat, així que també ens assegurem que és significativa per a ells. Altres aspectes necessaris a considerar des de la perspectiva constructivista és que l’alumne tingui un paper actiu en la construcció del seu propi aprenentatge i que el professor faci de suport i bastida acompanyant-lo en aquest camí.

No obstant, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també té les seves limitacions. Com hem vist en l’apartat on s’avaluen les activitats realitzades, precisament els aparells que jo vaig fer servir em van donar certs problemes: la PDI portàtil tenia una pantalla massa petita perquè tots els alumnes ho poguessin veure i costava arrastrar els objectes, i l’ordinador portàtil tenia poc volum per escoltar l’audició de la sessió de música. Això sense comptar, per suposat que sempre s’han de preveure alternatives per al cas que ens quedem sense llum o tinguem algun problema tecnològic que ens impedeixi operar amb els aparells.

De totes maneres aquestes petites dificultats t’ajuden a millorar i a preveure modificacions en futures activitats. De la meva experiència, n’obtinc una bona valoració. M’agrada treballar amb el programa notebook perquè et permet fer les activitats com vols, a la mesura dels alumnes, segons els objectius que t’hagis proposat aconseguir. Hagués estat millor poder comptar amb una PDI amb una mida major i amb Internet, per poder veure vídeos, jocs, etc., encara que de moment no crec que sigui possible per falta de pressupost.

Pel que fa al disseny del projecte, he de dir que triar el tema em va costar, ja que de les mil i una preguntes que fan diàriament els nens petits, que tot els encurioseix i desconeixen, vaig haver d’analitzar quina podria ser-los-hi útil per treballar-la més àmpliament. Sabia que no podia fer res massa conceptual en la línia d’investigar i cercar informació sobre alguna cosa (p.e. com viuen les abelles?). Mirava la tipologia de problemes exposada en el material de l’assignatura i ho veia tot molt complex. El problema que escollís, havia de ser pràctic i funcional.

Sempre he pensat que a aquestes edats, és molt interessant, enlloc de fer treball sobre paper (editorials i fitxes), viure experiències que els serveixin de base per a futurs aprenentatges, com l’orientació espaial, el ritme, conceptes bàsics, manipulació de diferents materials, joc lliure, expressió amb diversos llenguatges, etc. I quan va sorgir l’anècdota del meu canvi de look, vaig recordar la dificultat que tenen alguns nens per percebre, quan fem fitxes, l’element que canvia d’un grup, els dibuixos que són iguals o diferents... I se’m va ocórrer lligar el tema dels canvis amb el dels conceptes igual i diferent i afegir i treure.

Llavors les idees ja van anar brotant soles. Em van començar a venir al cap activitats motivadores per treballar aquests conceptes. Em va costar un poc traslladar aquestes al paper. Sabia el que volia treballar però no sabia molt bé com enfocar-ho. I pensant amb una forma motivadora d’introduir el tema, em va venir al cap fer un experiment i llavors també vaig adonar-me de l’interessant que seria introduir-nos en el mètode científic per desenvolupar el raonament i la capacitat de predicció i comprovació d’hipòtesis. Un poti-poti d’idees que poc a poc, a mesura que anava redactant la fitxa tècnica, va anar agafant forma i fent-se més clar.

El procés de posada en pràctica del projecte ja l’he explicat en un apartat anterior. De les activitats que vaig realitzar, no en trauria cap. Com he explicat, modificaria aspectes que es podrien millorar, però totes van ser interessants i significatives dins del marc en què ens movíem. De fet, m’hagués agradat poder ampliar un poc més el projecte, buscar més experiments, jocs TIC, etc. però per raons de temps no ha pogut ser de moment. Però com per sort és el lloc on treballo, puc seguir aplicant les coses què he après ara que m’he adonat de la significativitat de fer aquest tipus d’activitats.

Puc dir, en definitiva, que estic molt satisfeta dels resultats obtinguts. De fet, quan estava redactant aquesta memòria m’he adonat de què hem fet més i tot del que realment m’esperava. És a dir, el fet d’haver de reflexionar sobre el procés d’aprenentatge que han dut a terme els alumnes (per exemple quan explicava el que passava en la ment dels nens en l’experiment 1 a l’apartat de posada en marxa) m’ha ajudat a prendre consciència dels assoliments realitzats i de la gran activitat cognitiva que suposa per a ells aquest treball. Ells han gaudit molt perquè hem fet coses totalment noves (experiments, PDI,...) i motivadores que se’n surten del treball habitual i que els han impactat força.

Així que recomanaria a altres llars d’infants que s’animessin a implementar les NT a les aules, que als nens els encanten i tenen un talent sorprenent per manipular-les, i experiments i jocs per desenvolupar el raonament, experiències i coneixements, actituds i valors de col·laboració. Hem de deixar de banda el material homogeneïtzador i apostar pel què els alumnes que tenim cada curs volen aprendre.